La cuina, lluny de les estrelles

Ara que s’han entregat les estrelles Michelin, vull explicar la realitat del món de l’hostaleria, fora del món irreal, i imaginari de les estrelles. Soc cuiner, fill i net de molt bones cuineres, amb més de 25 anys d’experiència rere els fogons, més de la meitat com a cap de cuina, i tinc la sort de treballar en un món que m’apassiona i m’ha donat moltes alegries, i ara em veig obligat a abandonar. Som-hi: entrevistes on et prometen sous i condicions on, passat el primer mes de feina, no té res a veure amb la realitat que trobes i et donen. Contractes amb 90 dies de prova, tot i demostrant la teva professionalitat. Contractes amb categories molt inferiors al nivell professional pel qual et contracten, amb sous irrisoris, perquè l’empresari pugui pagar menys impostos. Setmanes laborals de sis dies i d’un mínim de 9/10 hores diàries, si tens sort. Fulls de registre d’horaris on t’obliguen a apuntar no més de vuit hores diàries i cinc dies laborals perquè no quedin registrades les hores reals. No es paguen hores extres, ni extres de festius, ni dies de prova. T’obliguen a treballar abans de començar i després et posen els 90 dies de prova al contracte. Llocs de treball amb les mínimes infraestructures i eines per treballar, i la gran majoria desfasades, i en estats deplorables. Empreses on no et donen equips de protecció individual) tot i estar obligats a donar-te’l, et fan firmar el full conforme te’ls han donat el dia que firmes el contracte, quan no te’ls donen. Horaris del tot inassumibles, i físicament inaguantables. És un exemple del que trobem. Jo no sé si servirà de res això, però si algú llegint-ho canvia la manera de fer, o se sensibilitza, gràcies per endavant.