Retrocessos en el dret a la llibertat sexual
Rússia ha fet el pas més sonat en prohibir el moviment LGTBI, però abans l’han precedit el govern d’Itàlia o el de l’Assemblea de Madrid, per posar només dos exemples, amb decisions que també apunten cap a un retrocés en els drets a la llibertat sexual. Però la decisió del Tribunal Suprem rus traspassa una línia vermella altament preocupant perquè aprofundeix en la repressió i s’endinsa directament en la il·legalització formal. La prohibició, duta a terme amb l’excusa que el moviment LGTBI és una organització extremista, serà a la pràctica un paraigua per practicar detencions i processaments de la comunitat homosexual i de transgènere. Plou sobre mullat perquè fa un any ja es va censurar qualsevol mena de propaganda LGTBI, incloent llibres i pel·lícules, i avui en dia tot el que contradigui l’heterosexualitat és mal vist pel govern rus i pels sectors més conservadors del país. A partir d’ara no solament tindran instruments legals per incrementar aquesta repressió: també alimentaran accions violentes contra el mateix col·lectiu.
La decisió del Tribunal Suprem respon a una petició del Ministeri de Justícia i forma part de l’enduriment del règim d’ençà de la guerra contra Ucraïna. Un enduriment que s’ha traduït en més accions contra la dissidència política, contra la feina dels periodistes i ara contra les minories, fins al punt que fa la sensació que Putin hagi declarat la guerra a la seva pròpia gent. El retrocés en els drets a la llibertat sexual no és, com dèiem, una tendència exclusiva del govern rus. L’Assemblea de Madrid, presidida per Isabel Díaz Ayuso, ha iniciat en aquest sentit la reforma per la via d’urgència de l’anomenada llei trans, que sempre han considerat massa laxa pel que fa als tractaments hormonals i als canvis de sexe. Quant a la presidenta italiana, Giorgia Meloni, la croada contra el col·lectiu se centra a torpedinar la inscripció als llibres de família dels fills de parelles homosexuals. Tot plegat mentre la ultradreta guanya posicions als parlaments de tot Europa i arrossega al seu terreny els partits de la dreta tradicional, sempre contraris a eixamplar els drets de la ciutadania en cap sentit.