El mirall del PNB i Bildu

Durant anys i panys des del nacionalisme català s’ha observat amb un molt poc dissimulat encaterinament tot allò que feien els bascos. Un tic que és només una de les moltes expressions que han caracteritzat la particular, i massa cops idealitzada, relació que han mantingut dos territoris que històricament s’han reconegut mútuament per la seva singularitat, enmig d’un context polític i institucional, l’espanyol, que si alguna cosa fa és justament negar-la. Els uns i els altres, en definitiva, ens hem sentit una mica units en l’adversitat de la circumstància, però tampoc sense arribar a la camaraderia, malgrat partir de dues realitats nacionals amb diferències notables, començant per la violència que durant massa temps ha presidit el conflicte basc. En aquest mirar-nos sempre una mica de reüll, un dels capítols més fascinants ha estat contemplar com s’ha anat alternant el paper de qui feia una mica de mirall, o referent, de l’altri en certs moments. Així, per exemple, durant el període d’esplendor del pujolisme, des de no pocs sectors d’aquí no s’amagava l’admiració pel compromís, la fermesa i la destresa amb què el nacionalisme basc no només va saber bastir una autogovern i una hegemonia electoral vigorosa, sinó que va articular moments històrics –Lizarra– que en clau catalana es van viure com a molt pròxims. En inversa proporció, l’esclat del procés sobiranista va provocar que des d’allà deixessin de mirar-se el melic una estona per estar pendents d’uns catalans que, de cop, “feien coses”. I així podríem seguir fins arribar a la calorosament inquietant tardor del 2023, en un punt d’inexactitud existencial en què els conflictes català i basc no se sap ben bé ni on són ni, sobretot, cap a on van, tot i que allà tenen les coses un xic més clares. Mirin, si no, el PNB i Bildu, que han entès que els processos no avancen sols, per pura inèrcia, i que sovint cal prendre decisions difícils, ni que sigui pel propi interès, i renovar lideratges. És el camí i, ni que sigui per un cop, en això fora bo seguir-los sense fer gaires escarafalls.