Cinc anys de descrèdit judicial i democràtic

El bloqueig que el PP manté en el Consell General del Poder Judicial arriba avui als cinc anys, tot un mandat. És una de les anomalies democràtiques més flagrants a la UE i origen d’un servei deficient al ciutadà. Tot i aquest fet, les crides reiterades de Brussel·les a l’Estat espanyol perquè renovi l’òrgan de govern dels jutges han estat desateses sistemàticament durant anys, actitud que aprofundeix el descrèdit i la baixa qualitat democràtica de l’Estat. El responsable últim és el PP, però no és l’únic. Feijóo i els seus no compleixen la Constitució –tant que se n’omplen la boca– perquè, segons la llei vigent, el Congrés dels Diputats ha de proposar els magistrats que substitueixin els que tenen el mandat caducat. Aplicant les majories existents, és obvi que el sector més conservador perdria la majoria en el CGPJ i el PP, com és habitual quan el resultat de la democràcia no li agrada, opta pel boicot fins i tot situant-se al marge de la llei. La dreta té por que el consell general i tot el que en penja –començant pel Tribunal Suprem– deixi d’estar en sintonia amb els postulats més reaccionaris de PP i Vox. D’aquest frau també en són corresponsables els magistrats amb el mandat caducat, que al llarg de cinc anys no han estat capaços de fer un gest de dignitat democràtica i dimitir per pressionar perquè es compleixi la llei. Demanar dignitat democràtica al PP és picar ferro fred, però el vergonyós aniversari que es compleix avui és prou motivació per exigir que es renovi el CGPJ com a pas previ a discutir si cal canviar-ne la fórmula.

El sistema de nomenament de magistrats és el nucli de l’afer. El PP voldria que fos a proposta dels jutges i el PSOE, no. L’argument de despolititzar la tria que sosté el PP és una fal·làcia, perquè l’única cosa que pretén és perpetuar el biaix molt conservador que impera en la cúpula judicial. Si els que escollissin els magistrats del CJPG fossin els jutges, la pluralitat sociològica que determina l’alternança política no es reflectiria en els òrgans de govern durant generacions. El nomenament per part del Congrés no és la fórmula ideal perquè respira politització, però és un mal menor necessari per garantir alguna mena de pluralitat.