Catarsi insuficient

Diria que des de l’independentisme albirem l’any nou amb una mirada renovada després de veure com s’ha esquerdat el tauler polític al centre de l’Estat. Veure com els enemics s’estan esbatussant entre si mentre enderroquen la façana pomposa del seu poder i evidencien les seves entranyes antidemocràtiques és un espectacle catàrtic. Fixem-nos, però, que hi veiem alhora –en les dues parts enfrontades– tant una estratègia defensiva com ofensiva. Nosaltres no hem après encara a utilitzar alhora l’atac i la defensa. Tampoc es veu que sapiguem aprofitar més eficaçment l’enfrontament dels nostres enemics a favor nostre. Cal recordar que tant el PP com el PSOE tenen el mateix model d’estat malgrat tots els seus enfrontaments habituals: l’Espanya radial. El seu model d’estat situa perpètuament Catalunya, els Països Catalans, a la perifèria del seu estat. El PP i el PSOE no han deixat mai d’impulsar el mateix projecte radial malgrat les seves guerres partidistes. Han mantingut una alternança en el poder sense qüestionar mai l’estructura del seu projecte centralista. Any rere any hem anat esdevenint perifèria econòmica de l’Estat amb la nostra aprovació –CiU, ERC– dels pressupostos estatals. Certament l’enfrontament actual entre el PP i el PSOE és molt més profund que les altres vegades. L’espanyolitat ideològica s’ha qüestionat amb l’amnistia i el debat sobre el reconeixement nacional, però l’espanyolitat com a projecte econòmic, no. I és tant o més important prémer aquest botó ara. En defensa pròpia del teixit econòmic català.