La Constitució com a pretext

El 45è aniversari de la Constitució arriba enmig d’una nova erupció política a Espanya, amb la llei d’amnistia a l’epicentre de l’enfrontament entre el PSOE i el PP. Previsiblement, els actes institucionals d’avui vindran acompanyats de retrets mutus entre les dues grans formacions estatals sobre l’incompliment del text sagrat del 1978. Ja en vam tenir un pròleg diumenge amb la nova mobilització dels populars a Madrid, en què, en una mostra d’orgull patri ferit, Feijóo i els seus van denunciar la “humiliació nacional” d’obrir converses a Suïssa i la participació d’un verificador estranger. Obvien que també el PP ha exportat la política espanyola a les institucions europees buscant la complicitat de la UE per frenar el projecte d’amnistia impulsat pel govern sorgit de les últimes eleccions. El PP porta els acords d’investidura de Sánchez a Brussel·les, i el PSOE, el bloqueig de la dreta a la renovació del Consell General del Poder Judicial. No hi ha constatació més clara de la polarització i la impotència de la política espanyola actual, de la incapacitat de canalitzar les diferències a través dels instruments que preveu la Constitució, de la qual avui tothom es declararà guardià i que s’utilitza només com a pretext per amagar la ineptitud per dialogar i pactar.