Ja hi som pel mig

Ja feia molts dies que, donada la gran manca de pluja i la consegüent sequera, tot i que ja es veia venir, i que, per consegüent, no ens ha sorprès gaire, aquest principi de desembre, Barcelona i Girona, així com uns dos-cents municipis més, hem entrat en període de preemergència, i si no es produeix cap canvi, que ens faci arribar l’esperada pluja, entrarem de ple a l’emergència total. Ara ve el moment de preguntar-nos, tots plegats, si hem fet prou, per intentar trobar-hi algun remei. Com, per exemple, alguna altra planta dessaladora o l’intent, tot i difícil, d’algun possible transvasament. Ja fa molt que se senten veus, que sempre s’han qualificat de pessimistes i/o malastrugues, que parlen d’un futur en què hi hauran baralles per l’aigua –esperem que no s’hi arribi mai–. Ara bé, potser caldria que aquells científics, tan preocupats per anar a la Lluna i explorar l’espai, no podrien trobar una manera d’aconseguir fer ploure? Potser dic un disbarat i en demano perdó, però em sembla haver llegit que hi ha un país oriental que sembla que ha trobat un sistema per aconseguir-ho. Digueu-me somiador, però davant la greu situació, val la pena pensar en tot, o no? És l’humil parer d’una persona gran.