Quan els extrems es toquen

Si prefereixes l’esport masculí al femení, ets un masclista. Si ets catalanista però no antiespanyolista, ets un botifler. Si consideres que aquells immigrants mal formats laboralment exerceixen l’intrusisme professional, ets un racista. Si creus que construir una mesquita urbana no sempre és prioritari, ets un islamòfob. Si no t’agrada la disbauxa sovint inherent a les reivindicacions LGTBI, ets un homòfob. Si l’avortament i l’eutanàsia et provoquen algun dilema moral, ets un reaccionari. Si tractes el discapacitat sense complaença ni paternalisme, ets un insensible. Si et sobta –negativament– l’extremada indumentària de moltes (pre)adolescents, ets un retrògrad. Si, excepcionalment, estàs d’acord amb alguna llei promoguda pel PP, ets un feixista... Amb aquesta radicalització ideològica, no s’estan convertint alguns progressistes en gairebé més extrems que els mateixos ultres de soca-rel?