No entenc el que llegeixo
Aquesta setmana el darrer informe PISA ha omplert portades i també moltes converses de carrer, i les conseqüències davant la problemàtica són si fa no fa les de sempre. Tant és si parlem d’educació com de sequera, o de qualsevol altre tema que ens afecti com a societat, que aquí la tendència de qui hauria d’assumir responsabilitats i buscar fórmules reals per reconduir la situació és sempre mirar cap a una altra banda. No tenim cap certesa que la metodologia de l’informe PISA sigui l’òptima, però qui ha estat en una aula sap de primera mà que, en qualsevol cas, la situació és preocupant. I sap greu, perquè una vegada més tornarem a atiar el debat que posa el focus en “com de malament puja el jovent”, obviant que el seu pas cap a l’edat adulta es fa en un context i amb unes circumstàncies en les quals ningú els ha donat ni veu ni vot.
Cadascú veu la part que li toca més de prop, però del desastre que apunta l’informe PISA, em quedaria amb la comprensió lectora, per ser, d’entrada, transversal i fonamental per a la resta d’àrees d’estudi i de la vida. Per la importància que té en el desenvolupament del pensament crític, per ser eina indispensable per a una comunicació efectiva, essencial en la participació i a l’hora de prendre decisions informades i contribuir al funcionament efectiu de la societat. Per, en definitiva, ser eina de creixement personal, professional i social.
Em pregunto si realment interessa a qui davant dels darrers resultats PISA tirarà pilotes fora, dotar el jovent de totes aquestes eines. És bonic l’intent de vendre que als centres educatius cal promoure el gust per la lectura, quan la realitat es compon de 30 alumnes per docent, amb plans individualitzats que poc responen a les necessitats de cada casuística, amb alumnat que no ha adquirit les competències bàsiques, que ni tan sols entén la llengua o que no troba la motivació suficient per estar a l’aula. Això per no parlar de les interferències que en l’aprenentatge hi juguen els factors de context com la salut mental. Al capdavall, importa de veritat que les adolescents comprenguin el que llegeixen, o ja està bé a alguns continuar promocionant una realitat que no aprofundeix més enllà del titular i la imatge impactant?
