Anar al cinema

Encara no m’havia trobat mai ser l’única espectadora en una sala de cinema. Bé, de fet, he de dir que hi anava acompanyada perquè crec que no m’hi hauria quedat de la impressió que em va fer veure tota la sala buida que s’il·luminava amb la pantalla. Era un divendres al vespre dins els cines d’Arenys de Mar, on els darrers cops m’he trobat més gent a fora els restaurants que omplint les sales. La pantalla gran ho té molt difícil per imposar-se a la gran oferta de plataformes i a la comoditat de veure-les al sofà. A Mataró ara tenim rebombori perquè tanca l’únic cinema del centre que feia programació estable els caps de setmana, però el cert és que els números no sortien i de res serveix lamentar-se si les sales no s’omplen.