Mínim impacte possible
S’ha d’estar a l’aguait perquè els molins causin el mínim impacte possible
Si hi ha un tema que genera un gran debat al conjunt del territori és de quina manera s’ha de fer la transició energètica sense que aquest procés, que és inevitable, causi uns impactes greus i irreversibles en la biodiversitat, el paisatge i el sistema socioeconòmic. Dimecres, centenars de persones d’arreu de Catalunya, també de les comarques de Girona, es van mobilitzar i van protagonitzar de forma simultània talls de circulació en dotze punts del país responent a la crida de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, que agrupa 89 entitats. En concret, a la demarcació de Girona, l’objectiu a combatre és el macroparc eòlic marí que es vol implantar a l’àmbit del golf de Roses i la badia de Pals. Es van fer actes de protesta a l’Escala i a Sant Climent Sescebes. L’Associació Stop Macro Parc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord, la Iaeden-Salvem l’Empordà, Allimo i el Fòrum l’Escala-Empúries denuncien que els projectes que hi ha en aquests moments sobre la taula estan orientats “a enriquir les multinacionals energètiques”. I exigeixen als governs que apostin per un model de transició energètica que prioritzi les instal·lacions d’autoconsum a les llars i a les empreses, que promogui les comunitats energètiques, els projectes públics i les iniciatives locals, i que prioritzi la instal·lació de grans projectes de renovables en espais antropitzats i en els sòls degradats. Segons un estudi estatal de l’Observatori per a la Sostenibilitat, a Catalunya hi ha unes 38.000 hectàrees d’espais antropitzats (mitjanes d’autopistes, canals o polígons industrials) i sòls degradats, com ara abocadors o pedreres en desús, que evitarien ocupar espais agrícoles o destruir zones boscoses; suficients per posar-hi plaques solars per abastir tot el país. En el cas de l’eòlica marina, els projectes que s’han presentat tenen una forta contestació per part d’entitats empresarials i conservacionistes, la Diputació de Girona, ajuntaments i les tres juntes rectores del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, del Cap de Creus i dels Aiguamolls de l’Empordà. A hores d’ara pràcticament ningú dubta que de molins a l’skyline del golf de Roses n’hi haurà; però s’ha d’estar a l’aguait perquè causin el mínim dany possible.