Millor no saber-ho

No saber per viure més tranquil. Davant de la sospita que la veritat sigui massa crua, hi ha qui prefereix no saber-la. I aquesta ignorància volguda, conscient, és la que plana des de fa anys en les administracions que han tingut la possibilitat de conèixer quina és la qualitat de l’aire que respirem però que no han acabat mai de fer realitat un estudi independent que mesuri tots els components i totes les substàncies que poden ser perjudicials per a la nostra salut. El darrer exemple: l’equip de govern de Tarragona (PSC), la ciutat que viu a recer del pol petroquímic més gran del sud d’Europa, ha decidit paralitzar la licitació de l’estudi sobre la qualitat de l’aire que havia engegat el govern anterior (ERC, Junts per Tarragona i la CUP). Diu que congela el procés per buscar altres socis i fer un estudi més extens, no només de la ciutat de Tarragona. Hauria pogut donar altres raons. Tant se val, el cas és no saber. Perquè saber potser seria massa cru. La indústria és un gegant que ens dona menjar. ERC i En Comú Podem, a més de la CUP (actualment sense representació municipal), s’han posat les mans al cap en saber la intenció dels socialistes de paralitzar un projecte que ja tenia “tots els diners per tirar endavant” (més de mig milió d’euros), segons el portaveu d’ERC. Llavors, per què no va posar com a línia vermella la realització d’aquest estudi a l’hora de donar suport als pressupostos de 2024? Som al cap del carrer. No deu ser que no ho volem saber, què respirem? Que la veritat ja la sospitem i millor tapar-nos ulls, boca i nas? El no saber mai no és la millor opció per viure tranquil.