La temuda pregunta: “A dins o a fora?”

Llegeixo que hi ha possibilitats fermes que el govern prohibeixi fumar a les terrasses dels bars i restaurants. Voldria contenir-me, però ja estic fent salts d’alegria, malgrat que puc imaginar que encara s’ha de fer la mitjana entre els plans dels responsables de Salut i la pressió del lobby del tabac. Ja veurem quin resultat dona tot plegat. Però, vaja, que se’n parli ja és un bon pas, i que ningú, ni tan sols els fumadors, enyori l’època en què podies encendre una cigarreta arreu sense cap mena de limitació –ni tan sols la presència de malalts o de canalla–, és el signe que podem ser optimistes. Aquí la qüestió és: Em molesta el fum del tabac? Moltíssim, no ho puc negar, però mai he declarat la guerra a algú que m’ha demanat permís per fumar. Miro d’allunyar-me de la direcció del fum, quan es pot, i avall. El que realment em sembla una tortura és quedar amb gent fumadora a l’hivern, sigui per dinar, sigui per fer un cafè, i haver d’enfrontar-te a la temuda pregunta: “A dins o a fora?” I saber que si hi ha més d’un fumador al grup acabaràs cedint als seus desitjos i, a canvi de fer-los feliços, passaràs un fred de cal déu. I les persones com jo, que quan hem de romandre una bona estona a la intempèrie perdem el compte de les capes amb què ens embolcallem, som allà complaent amb la nostra companyia però tremolant com si portéssim tirants i pantalons curts a Oslo en ple mes de gener. Així que al final no gaudeixes ni de la companyia, ni del dinar ni del cafè. Per tant, si arriba el dia en què no es pot fumar a les terrasses, em penso cobrar totes les trobades en què he cedit a seure en una taula a l’exterior malgrat ser conscient que m’exposava a l’amputació d’uns quants dits fruit d’una congelació salvatge.