El camí del català a la UE
La inclusió del català –a més de l’euskera i el gallec– com a llengua oficial a la Unió Europea continua bloquejada sobre la taula del Consell d’Afers Generals de la UE, esperant aconseguir la unanimitat requerida per sotmetre-la a votació. Això no passarà durant la presidència espanyola de la Unió, que acaba aquest mes, però pot passar el pròxim semestre durant la presidència belga. Cal donar valor a la feina feta per arribar fins aquí i el compromís adquirit, o potser arrencat, al PSOE per aconseguir l’objectiu, però també cal tenir clar que no n’hi ha hagut prou encara. I això és així, entre altres coses, perquè l’adopció del plurilingüisme a Madrid i a Brussel·les per part del PSOE és una novetat, fins i tot una contradicció respecte al que ha defensat sistemàticament a Europa durant dècades, braç a braç amb el PP. No és estrany que la resta de països de la UE hagin rebut la iniciativa del govern espanyol amb escepticisme i alguna reticència. I tampoc ho és que el ministre Albares no hagi tingut prou temps per desfer aquella estratègia de bloqueig i convèncer els socis europeus amb arguments i diners, superant a més la falta d’entusiasme de la mateixa estructura política i tècnica d’Espanya davant de la UE i les pressions del PP per torpedinar la mesura i, de retruc, el pacte d’investidura de Sánchez.
El pacte continua vigent, el compromís del govern espanyol també i el que cal, ara i en les pròximes setmanes, és intensificar la vigilància i la pressió perquè l’oficialitat del català a Europa completi el recorregut que ha iniciat als despatxos de la UE i sigui un fet consolidat al més aviat possible. Dit d’una altra manera, cal que els partits que afirmen preocupar-se pel futur i prestigi de la nostra llengua facin la feina que els pertoca per aconseguir que la voluntat política de l’executiu espanyol no només no decaigui, sinó que s’intensifiqui. I en això, tan important és posar l’estabilitat del govern espanyol i de la legislatura sobre la taula com normalitzar l’ús del català a la principal institució democràtica de l’Estat espanyol, el Congrés dels Diputats. Perquè del que es tracta és de normalitzar la llengua pròpia de Catalunya i de més de 10 milions de ciutadans europeus com una més entre les llengües d’Europa.