I si comencem pel carbó?

Fins on sabem, Eduard Punset no tenia raó i la immortalitat és encara una quimera. Però no podem ser irresponsables en nom del “jo ja no ho veuré” i hem d’anar alleujant el càstig al planeta. El resultat de la COP28 no per previsible deixa de ser un fiasco. Però és un fracàs compartit. És rellevant que quan Europa i els EUA retallen les emissions –poc, però les retallen– l’Índia i la Xina les continuïn incrementant i no admetin que se’ls renyi quan fa temps que han deixat de ser economies emergents per esdevenir potències industrials, i com a tals s’haurien de comportar. Però els disgustats apòstols de l’ecologia dogmàtica també tenen la seva quota de responsabilitat. Estan indignats perquè no s’ha posat data per a l’abandonament dels combustibles fòssils. Vaja, ja hi som, qui voleu que us cregui fotent-ho pel broc gros? Tot el que crema emet el mateix? Doncs no. L’encara molt estès carbó és combustible fòssil però es veu que, segons Greenpeace, també ho és el gas natural. I, posats al mateix sac, la química és tossuda: mentre que la generació d’un kWh d’electricitat cremant carbó emet 0,78 kg de CO2, fer-ho amb gas n’allibera 0,35, menys de la meitat. Anem a la carretera. Per cada quilo cremat de gasolina, gasoil o gas liquat del petroli (GLP) es generen entre 3 i 3,1 kg de CO2, però cremar 1 kg de gas natural només n’emet 2,75, amb l’afegit que l’altre producte que s’allibera, l’aigua (ens convé, no?), és el doble amb gas natural (2,25 kg) que amb GLP, gasolina o gasoil. I com que si aturem la roda econòmica sí que ens autoexterminarem (de gana, és clar) i els processos són això, processos i no ruptures, què us semblaria començar a parar el cop canviant el carbó –el més barat i el més brut– per gas natural, impulséssim de veritat les renovables als molts llocs on són abundants i convencéssim l’Índia, la Xina i els grans contaminadors amb arguments de pes i no amb somnis ingenus?