Si la merda valgués

La raça humana és un remolc carregat de contradiccions: treballadors que voten el PP, homosexuals que voten Vox i argentins que voten Milei. El mateix eslògan abraçat recentment per totes les dretes del món ho és, una contradicció: Llibertat, proclamen, quan de fet volen dir llibertat per carregar-se les llibertats. Ara a l’Argentina tenen un president que representa sense complexos el liberalisme econòmic més salvatge, no se n’ha amagat durant la campanya electoral i menys encara durant el terrorífic discurs de presa de possessió. Llarga abraçada prèvia al discurs amb el president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, amb un missatge de cinisme clar: Milei liquidarà el poc que queda de l’estat del benestar argentí, però alguna partida hi haurà per ajudar a finançar la guerra contra els comunistes invasors. En canvi, cap atenció especial al rei Felip VI, fins i tot un menyspreu al colonialisme espanyol durant el discurs que vindrà tot seguit. I, malgrat això, al marit de Letícia no se li va pas veure la cara de pomes agres que li provoquen les encaixades amb Pedro Sánchez. “La libertad avanza”, es llegia a les pancartes del públic congregat davant el palau legislatiu. “Sí se puede”, cridava la gent, i Felip VI, estoicament assegut al costat del faristol on el president estava a punt de parlar, semblava més complagut que no pas quan a Espanya el mateix eslògan el criden els de Podem. Milei va fer un pròleg d’economista amb matrícula d’honor, carregat de tecnicismes i xifres que poca gent del públic devia entendre gaire bé, i va sentenciar, ara sí, perquè ningú s’ho perdés: “No hi ha alternativa possible a l’ajustament, que caurà sobre l’Estat, no pas sobre el sector privat. Els empresaris volen fiscalitat recessiva. No hi ha alternativa al xoc. No hi ha plata. I, naturalment, això impactarà de manera negativa sobre els salaris, l’ocupació i la quantitat de pobres i indigents.” No és cap boig, el presenten com a doctor Javier Gerardo Milei, i això és pitjor, perquè vol dir que sap el que fa. Només li faltava afegir-hi allò de: que es morin els pobres, si la merda valgués calés naixerien sense cul. És clar que per a paios com ell això tampoc no representaria cap problema: ja defequen per la boca.