Faria riure, si no fos que…

D’un temps ençà surten a “La Vanguardia” algunes “cartes al director” desfavorables a la catalanització de l’escola i del carrer, amb prejudicis o argumentacions força confusionàries. La que hi acabo de llegir, però, signada ABV, em sembla que és digna d’ésser comentada.

Després de citar un anunci de les Nacions Unides, que demana traductors-redactors d’actes en espanyol que hagin obtingut en aquest idioma un títol universitari o equivalent, ABV diu, i tradueixo: “Com a bon català, em pregunto: Què passarà amb els nostres fills quan rebin tota l’educació en català? Seran automàticament discriminats davant la possibilitat de col·locar-se en un organisme internacional (ONU, CEE, etc.). Sembla que l’actual democràcia només pensa en el revengisme i molt poc en allò que serà Catalunya d’aquí a uns anys. L’ensenyament és molt car i estem malgastant els diners obligant els nostres futurs tècnics (metges, químics, enginyers, farmacèutics, etc.) a aprendre un idioma que els posarà al marge dels corrents intel·lectuals internacionals”.

La visió “utilitarista” de la vida, quan és tan dominant, crea aquestes mentalitats. “De què li servirà” el català a qui vulgui ésser traductor d’espanyol a Ginebra? Amb la mateixa lògica, “de què servirà als químics i als enginyers que ABV cita haver dedicat tants cursos escolars a estudiar història o literatura? O, en un altre terreny, “de què els servirà” haver dedicat un any al servei militar o tantes hores a les pràctiques piadoses, esportives o amatòries? Ah, però se l’ha de “carregar” el català… I el que ve a dir aquest “bon català” és terrible: prescindim del nostre idioma –ensenyant el qual “malgastem els diners”– i formem-nos en un altre, el castellà, és clar, que sigui més internacional. És curiós, doncs, que els holandesos continuïn estudiant en neerlandès –i també els qui volen ser químics o enginyers–, i els portuguesos en portuguès, i els danesos, els grecs, els polonesos, els suecs en els seus respectius idiomes. Segurament hi ha una explicació: la gent d’aquests països no deu creure que la justificació d’aprendre un idioma –el seu, a més– sigui poder aspirar a una plaça de traductor a l’ONU. Segurament la gent d’aquests països té una visió més àmplia i més profunda de l’idioma, i no el redueix a un simple instrument per a fer carrera professional, sinó que li reconeix tota la dimensió històrica, cultural, etc. que és pròpia d’aquesta singular creació de l’esperit humà. També és pintoresc que ABV digui que una persona normal només pot aprendre bé dos o tres idiomes i que, havent estat obligats a aprendre català i castellà, no trobarem d’aquí a uns anys cap secretària que pugui redactar una carta en anglès, per exemple. La solució, doncs, és suprimir el català… Ja no saben què empescar-se per a anar a parar al mateix.