PISA i reflexions

Els mals resultats de Catalunya són multifactorials (paraula de moda que vol dir que no en tenim ni idea). Que si immigració, vulnerabilitat, pobresa infantil, que s’avorreixen a classe, poca exigència als alumnes, pandèmia, distracció amb les pantalles i mòbils, etc. Els resultats de l’escola concertada crec que són reveladors. Millorem tota l’educació amb més diners, imaginació, més hores de dedicació a l’escola (a casa moltes criatures no troben els recursos ni companyia )... Resultats de l’informe PISA (OCDE) a Catalunya. En matemàtiques: concertada, 495; pública, 458; OCDE, 472. En lectura: concertada, 487; pública, 454; OCDE, 476. En ciències: concertada, 503; pública, 466; OCDE 485. Les dades són aquestes i cadascú pot treure’n conclusions. Què fa que la concertada tregui millors resultats ho pot concloure cadascú. I segurament els educadors hi podem fer alguna cosa més (dic “podem” perquè em sento mestre/professor malgrat estar jubilat). Els mestres hem de transmetre passió i estimació a l’alumnat i també exigència. El cansament, l’esgotament... no són excusa malgrat els canvis constants de les lleis d’educació, canvis de criteri en les avaluacions, burocràcia, complexitat de les famílies, etc. Però... sempre he pensat que treure nens i nenes de 12 anys de les escoles per portar-los als instituts fou un gran error (i no ho dic pels professors... pobres). Els alumnes han perdut seguiment, acompanyament, són poc madurs... Però això ja està fet. Trobem solucions. Tampoc obtenir bons resultats és garantia de res. A Corea del Sud, que sempre tenen més de 500 punts, els joves estan desesperats i angoixats. Entre l’angoixa i voler ser sempre feliç potser hi ha un terme mitjà. Per tant, no ens tornem bojos, si us plau!