Víctima de la ineficiència d’algú

El dèficit sanitari i la retallada de recursos repercuteixen directament en el pacient, ja no tan sols en l’àmbit de la salut, sinó també en l’administratiu. Entenc que ha de ser molt complicat treballar amb tantes dades, que, per més algoritmes que hi hagi, les aporten gent de carn i ossos. És fàcil que es produeixi algun descuit, un encreuament de dades, etc. Alguna casualitat o ves a saber. Ara bé, quan aquesta casualitat es repeteix, cal començar a pensar en ineficiència. El cas que m’ha passat pot servir d’exemple. He passat dues vegades pel preoperatori d’un ull i he estat adormit parcialment, estirat en una llitera on m’han obert una via, m’han posat gotes a l’ull constantment i, a l’hora de ser intervingut, m’han dit que no em tocaven ni un pèl, que em vestís i tornés cap a casa. El primer cop no vaig dir res. Aquesta segona vegada ja havia esgotat les cares de ximple i em sento víctima de la ineficiència d’algú. Les explicacions de la primera vegada van ser la falta de comunicació entre especialistes del mateix centre. De la segona, que no s’havia encarregat la lent que m’havien de col·locar. Les explicacions s’atribueixen a una fallada tècnica o informàtica i, al final, la culpa no és de ningú. No ho sé. No sé si soc estrany pel fet de trobar anormal, per no dir surrealista, entrar dues vegades a la sala d’operacions per a res, per més que la culpa sigui d’un algoritme.