El voraviu
Ara sí que es pot?
Si convé prometen fer el que no podia ser i, a més a més, era impossible
Dijous el govern espanyol va enunciar que es prohibirà l’accés dels joves al consum de pornografia a internet. Enhorabones i aplaudiments a tort i a dret! Petons i abraçades! El primer objectiu de l’anunci ja estava complert. La mentida podrida directa a la vena sempre té efecte. Només uns pocs ciutadans es preguntaven com és que fins dijous era tècnicament impossible. És una de les constants d’aquest show de Truman permanent i total en què vivim. Hi ha qüestions que d’un dia per l’altre, per art de màgia, passen de la convicció generalitzada que no poden ser i que a més a més és impossible, a l’anunci pompós i omnipresent que ja ho tenim. La fe del convers fa miracles, i els mateixos que et donaven els mil arguments que ens condemnaven a la situació, de cop descobreixen camins al cel i se’ls obren les aigües del mar. En casos molt i molt impresentables, com el de Meritxell Batet i el reglament del Congrés, que no permetia parlar en català, se’ls convida a fer mutis. Però en casos com el de la prohibició del consum de pornografia a mainada i adolescents, tot és pàtria. El realitzador del show de Truman que fins ara deia que no ara diu que sí. Però és mentida. Era mentida abans i és mentida ara. Crearan la il·lusió que poden tallar-ho perquè ho necessiten per revitalitzar l’audiència. La realitat és molt més complexa. Ni abans s’hi podia fer tan poc. Ni ara hi podran fer tant. El temps, per testimoni!