Pobresa infantil, el contrapunt a les festes
En dates d’elevats nivells de consum no pot ser més oportú el missatge del Casal dels Infants, que constata que a Catalunya hi ha 19 municipis amb barris en els quals el risc de pobresa infantil supera el 45%, un índex que en el conjunt de Catalunya supera el 27%. S’afegeix a l’alerta de les entitats que atenen persones sense llar, que han detectat com l’edat mitjana dels usuaris baixa de manera alarmant i que cada vegada més dones hi busquen suport. Quinze anys després que esclatés la crisi mundial del 2008, l’efecte en les economies privades continua sent una polarització accentuada: la riquesa es concentra en menys mans i l’aprimament dràstic de la classe mitjana desemboca en un increment notable dels que necessiten suport assistencial per no haver d’escollir entre tenir un sostre o poder menjar. Temps enrere, el recurs als serveis socials era propi de les persones en situació d’atur crònic, però cada cop més el tercer sector ha de donar suport a treballadors que, tot i tenir feina estable, queden lluny de satisfer les necessitats familiars bàsiques. A més, les entitats avisen que el camí fa pujada, i aquesta realitat imposa prendre mesures estructurals. Els ajuntaments i les entitats han de parar el primer cop perquè són les més properes a les necessitats, i ho fan infradotades de recursos. Però, a banda, aquesta problemàtica apunta directament a la línia de flotació dels drets socials, allò que abans se’n deia estat del benestar, i amb les dimensions que està adquirint planteja un repte que s’ha d’abordar des de l’òptica d’una autèntic problema d’estat amb causes multifactorials que, en conseqüència, convé atacar també de manera plural i amb una provisió de recursos dels quals la infrafinançada Generalitat no disposa. La resistència al descens d’una taxa d’atur juvenil exageradament alta és una altra mala notícia. Primer, perquè retarda l’emancipació, multiplica el sensellarisme en una etapa de la vida que hauria de ser de progrés personal i, en el menys dolent dels casos, distorsiona el mercat laboral perquè en deixa fora tant els joves amb menys formació, que no poden competir per un lloc de feina, com els sobrepreparats per ocupar llocs que no exigeixen qualificació especial.