Mobilitat equitativa i creativa

Algú s’està imaginant la Girona del 2030? Doncs algú o tots ho hauríem d’estar fent en aquests moments. L’actual govern de la ciutat de Girona comença a activar la palanca de les idees i dels projectes sobre grans temes de ciutat. Del darrer pla de ciutat, farà prop de trenta anys, ha canviat el parc mòbil, els costums i l’urbanisme. L’increment del parc mòbil contrasta amb la manca d’aparcament gratuït i dissuasiu i amb l’augment de la contaminació urbana. Es parla massa de la ciutat intel·ligent i poc de mesures reals i efectives que aportin eficiència partint d’un gran debat ciutadà amb la presència de tots els sectors. L’acord de fer aparcaments dissuasius als punts d’entrada de la ciutat, quatre, és una bona intenció que fa dècades que volta, però falta lligar-la amb el que significa ser intel·ligents en la ciutat del demà. I ara que es parla d’intel·ligència artificial i de la big data, és un bon moment per incorporar-la a l’anàlisi de necessitats. Girona és una gran ciutat per viure-hi, que vol dir comprar-hi, gaudir-ne, i per desplaçar-s’hi sense problemes. Per encaixar drets i obligacions amb la IA s’han d’escoltar les persones, sobretot les que trepitgen carrer, que es desplacen i que reben els efectes positius i negatius de la mobilitat. Sobretot s’han escoltar les idees creatives dels ciutadans. Després s’hauran de posar aquestes grans línies d’actuació en mans dels tècnics perquè aquests les converteixin en fets. Les millors solucions sempre passen pel pensament col·lectiu, i no l’individual. I per canviar mentalitats s’ha de gestionar bé la informació (recordo que la informació és útil sempre que s’utilitzi en la direcció apropiada), per anticipar-nos als problemes. Per això ens hem de proveir de les eines necessàries, que vol dir persones, pensament, creativitat i recursos. Sentirem els pessimistes de tota la vida als quals qualsevol canvi els fa por: la pèrdua de vendes (comerç), baixada del nombre de clients (bars i restaurants), però sempre, com hem vist, la realitat s’imposa. I si volem que la ciutat es transformi al ritme que cal, amb rapidesa, els canvis han de ser creïbles, s’han d’explicar bé i, alhora, han de ser equitatius perquè ningú quedi enrere. Cert que la IA serà l’eina que ens hi ajudarà, però qui l’ha de fer anar, per ara, són les persones, aquelles que pensen creativament. Feliç Nadal!