Pobresa infantil: una prioritat única

Els catalans estem en un estat de depressió. L’ensenyament va malament, la pobresa infantil va pitjor. Els governs i els partits sembla que no tenen clar quines són les prioritats de país. A mi que no em parlin d’aeroports i/o casinos o altres inversions. La prioritat és única: la pobresa infantil. Cal que la política faci un gir de 180 graus. Catalunya no es pot permetre tenir un índex tan alt de pobresa infantil. Tal com tractem els infants, mostrem quina és la nostra política, la nostra consciència i la nostra falta d’humanitat. Els infants han d’estar protegits del neoliberalisme imperant i galopant. Els partits que no tenen en el seu programa assolir una igualtat suportable (que no vol dir “uniformitat” com diu la dreta), i una atenció prioritària a la pobresa infantil, no mereixen un sol vot. La ultradreta no mostra cap sensibilitat per resoldre aquests problemes, però els nostres governs tampoc han mostrat una sensibilitat suficient per resoldre aquest apressant problema. Hem d’exigir al nostre govern una actuació immediata, o farem com Netanyahu, Biden..., que diuen que són danys col·laterals?