Examinats

Els eurodiputats de dreta i ultradreta elegits per la comissió que presideix Dolors Montserrat (PP) van començar la seva estada a Catalunya per comprovar si es respecten els drets del centenar d’infants castellanoparlants a ser escolaritzats en la seva llengua amb una entrevista al jutge que va sentenciar que cal impartir el 25% de les classes en castellà. No sembla el més ben situat per avaluar el sistema educatiu català, però tampoc millora gaire l’agenda que els han preparat, amb una idèntica consideració i implicació per a les entitats probilingüisme com per a la conselleria d’Educació, per exemple. No semblen preocupar-los els drets del milió i mig restant d’alumnat, o els dels milers d’alumnes d’origen immigrant, per exemple, o pel fet que no paren de créixer les demandes de beques menjador, o no s’acaba de frenar la segregació escolar, o la incidència i conveniència dels aparells digitals en l’aprenentatge... La maniobra del PP per preparar la precampanya de les eleccions europees potser no tingui gaire recorregut efectiu, però fa forat i atia el supremacisme lingüístic. El Consell d’Europa mateix acaba de qüestionar la qualitat democràtica de l’Estat per les investigacions a polítics independentistes o els presos polítics i la repressió, sense cap conseqüència.

El que sí que ens hauria de preocupar és que els eurodiputats marxaran conscients que el sistema educatiu català no funciona i tothom s’hi atreveix a dir-hi la seva. Hauran compartit dies amb una compareixença de la consellera al Parlament pels resultats del PISA, una cimera de partits per buscar-hi solucions, els docents eternament emprenyats, la llengua com a conflicte... No cal gaire autoavaluació per comprovar que anem pel pedregar, i que ni l’actual estructura escolar, ni el tipus d’ensenyament, ni potser el calendari, ni els continguts ni el professorat s’adeqüen al que la societat necessita. PISA ha estat l’últim avís i ara tot seran presses, com per regular els mòbils, quan la comunitat educativa ens venia avisant fa anys.