Avui no em tocarà ni un cèntim

Tinc poques certeses a la vida però una que no pot fallar és que avui no em tocarà ni un cèntim en la loteria de Nadal. Ho sé del cert perquè no he comprat ni una sola participació. Encara menys un dècim sencer. La meva inversió en aquest carrusel d’esperança ha estat de zero euros, així que el retorn només pot ser proporcional. Ni ho sé, com me n’he pogut escapolir. Ha ajudat força no portar mai quincalla a la butxaca perquè tradicionalment comprava, si més no, les participacions dels joves que recapten diners per al viatge de fi de curs i et paren pel carrer. Enguany, ni això –joves, haureu de buscar una altra fórmula de cobrament o, si depeneu de la caritat de la gent, acabareu reservant bitllets de tren per anar al poble del costat. Crec que vaig deixar de comprar loteria quan em vaig cansar de veure, any rere any, que ni la pedrera se’n recordava, de mi, i quan vaig llegir que la probabilitat de ser agraciada amb un premi suculent és del 0,019%. Tinc més possibilitats que em caigui un llamp a sobre. Ara bé, si soc sincera, haig de dir que no he perdut del tot l’esperança que els pares gratin alguna cosa i se’n recordin, de les filles. Alguna possibilitat més que jo en tenen, sabent que no els falta la loteria del poble, la de l’escola dels nets, la que comparteixen entre germans, la que es divideixen entre els cosins, la de la fruiteria de tota la vida, la dels excompanys de feina, la del club de bàsquet del qual són seguidors, la que els han colat de no sé ben bé qui perquè segur que toca, la que ha baixat la veïna des d’un poble que reparteix molts diners, la que acaba en 55 perquè el número els donarà sort... Encreuem els dits però, si demà segueixo escrivint aquesta columna, podran endevinar que no consto entre les persones afortunades.