Gràcies, Dr. Ramió
El Dr. Lluís Ramió i Torrentà és el nou director mèdic de la Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa des del mes de novembre. La seva trajectòria va començar a l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona. Des del 2016 era el cap del servei de neurologia i va crear la unitat de neuroimmunologia i esclerosi múltiple territorial de Girona, per tal d’oferir una assistència multidisciplinària als pacients i familiars afectats d’aquestes malalties. La unitat actualment està ubicada al Parc Hospitalari Martí i Julià, a l’edifici La República, és a dir al Santa Caterina, on precisament aquest dijous, dia 21, s’ha celebrat la darrera jornada informativa per a pacients coordinada i organitzada pel Dr. Ramió, i és aquí on em vull aturar. En la relació del Dr. Ramió amb els pacients. És d’aquells metges dels quals tothom, absolutament tothom, en parla bé. Amable i respectuós, mira la gent als ulls i s’expressa sabedor que les seves paraules tenen un alt impacte en qui les escolta, un neuròleg que atén algú amb una malaltia neurodegenerativa, autoimmune i que no té cura cal que sigui molt conscient del que suposa l’estona compartida de “passar visita”, i al Dr. Ramió els seus pacients se l’estimen molt i ja sabem que l’estima i el respecte dels altres ens els hem de guanyar. Destacaria dues característiques més del Dr. Ramió. L’una és la generositat, sempre disposat a donar suport i a participar en sessions informatives, activitats de sensibilització. “M’organitzo i vindré” sempre diu. I l’altra seria l’alta capacitat de treball, també és docent i investigador, dues àrees que requereixen temps i compromís. Per sort a Girona tenim neuròlegs i neuròlogues d’alt nivell, la Dra. Carmona a l’Hospital de Figueres i la Dra. Silva al Trueta en són un clar exemple, destacant també els professionals amb qui el Dr. Ramió ha compartit la unitat tant al Trueta com al Sta. Caterina. El cas és que, aquest dijous, el Dr. Ramió, en Lluís, ha rebut un més que merescut agraïment per bona part dels seus pacients, que s’han unit per dedicar-li la lectura d’un text emotiu i per cantar el LluitEM, una cançó adaptada per una de les seves pacients, la Bego, en la qual es descriu el moment en el qual ell li va donar el diagnòstic, “quan algú amb bata blanca et vol ajudar”. Gràcies, Dr. Ramió.
