Si el PP sabés mirar enrere amb esperit crític

Els problemes d’Espanya es resoldrien en cinc minuts. No recorden que amb el “bobo solemne”, van muntar tot de taules, arreu, per a votar contra l’Estatut de Catalunya? I van portar l’Estatut al Constitucional. No es van atrevir amb cap altre estatut. No els avergonyeix que un dels seus homes forts, ministre d’Interior, de l’Opus i missa diària per a més inri, usés les clavegueres de l’Estat de manera indigna i corrupta? I que es vanagloriés de “haber hundido la sanidad catalana”? No els cau la cara de vergonya, quan veuen les imatges de l’actuació dels “piolins” de l’“a por ellos” als col·legis electorals de Catalunya? I quan el seu responsable l’únic que va saber dir és que “aquello no fue técnicamente una carga policial”? I no se’ls glaça el cor quan observen l’odi que estan transmetent en totes les seves manifestacions? I quan són capaços de cobrar aquest odi en pretesos beneficis electorals? I no es moren d’indignitat quan veuen que un partit d’arrel difícil com EH Bildu, els dona, amb raó, lliçons de democràcia? I quan el seu president no sap si tirar cap a la moderació o deixar-se portar per Vox i per Ayuso… o millor per Miguel Ángel Rodríguez, que és, en definitiva, qui fa moure Ayuso com una marioneta? I quan constaten els atacs a la convivència en les comunitats autònomes que governen amb el suport de Vox? I, i, i… Tant de bo sabessin aplicar l’esperit crític a tots aquests fets.