Els teatins i la impremta

Es conserva una carta de sant Gaietà a Bartomeu Scaini (febrer de 1530), membre de la Companyia de l’Amor Diví, en què li parla de la possibilitat d’instal·lar una impremta a Sant Nicolau de Tolentino, a Venècia. Entre altres coses li diu que seria de gran profit per a la comunitat poder “guanyar-se el pa amb la suor del seu front”. Gaietà confiava en la Providència, però vivia el refrany “a Déu pregant i amb sa maça donant.” No saben si el projecte es va dur a terme, però és gran l’optimisme amb què escriu sant Gaietà fent esment del tipògraf de Brescia, Paganino Paganini, projectant que fos el mateix tipògraf qui ensenyara a treballar als membres de la comunitat que residia a Sant Nicolau de Tolentino. “Crec que una impremta ens posaria en situació d’aconseguir per a nosaltres aquesta manera de llibertat.” “Si aquest projecte és viable, no deixeu d’escriure-ho i us entrevisteu amb ell (mice Paganini) per saber si ho estima empresa per a nosaltres. Si el Senyor es digna a moure’l a practicar obra tan bona, organitzant aquesta santa vida entre els pares i ministres de l’Evangeli, valdrà molt més que si donés d’almoina mil o deu mil escuts…” A què es dedicaven i a què es dediquen els teatins? Per mitjà de les Companyies de l’Amor Diví, van atendre els hospitals d’incurables. Però no tenen una tasca específica: eren i són capellans que viuen en comunitat i qualsevol camp pastoral per estendre el regne de Déu i la seva justícia és vàlid.