La por del CGPJ a les comissions de ‘lawfare’
En el marc de l’estat de dret, la preservació de la independència del poder judicial ha de ser una consideració tan prioritària com la de protegir el dret dels ciutadans a ser jutjats de manera justa i imparcial, a gaudir de tutela judicial efectiva i a no ser espiats amb finalitats prospectives sota l’empara d’un jutjat. Aquest equilibri depèn forçosament del fet que el poder judicial se sotmeti a processos de transparència que, lluny de posar en qüestió la seva independència, la reforcen. Per tant, hauria de causar perplexitat la decisió del Consell General del Poder Judicial d’instar el Congrés i el Senat a no citar jutges ni magistrats a les comissions que tractin el ‘lawfare’, amb l’advertiment que, si malgrat tot ho fan, l’òrgan de govern dels jutges vetarà les compareixences emparant-se en la Constitució i la llei orgànica del poder judicial. Hauria de causar perplexitat perquè la decisió implica la renúncia a explicar-se per esvair dubtes, per contribuir a la salut democràtica de l’Estat actuant amb la màxima transparència des d’un dels seus pilars fonamentals. Si no hi ha cap ombra de sospita, si tots els indicis són equívocs, si no hi ha res per amagar, no els hauria de fer cap recança comparèixer en una comissió parlamentària. L’escrit del CGPJ hauria de causar perplexitat, escrit en condicional, i no la causa. No ho fa perquè l’oposició de l’òrgan de govern dels jutges a les compareixences ha estat unànime, i és precisament aquest resultat inversemblant el que resta credibilitat a una posició amb deix corporativista entre uns magistrats que continuen exercint el càrrec de manera impassible, amb el mandat caducat de cinc anys, en una actitud que no és pròpia de servidors públics.
El document del CGPJ té una lectura addicional. Posa també en qüestió la classificació dels seus membres en progressistes i conservadors i els apropa més a les tesis dels partits respectius que els han proposat. A un jutge que es reivindiqui progressista no li hauria de causar cap incomoditat comparèixer en una comissió parlamentària i argumentar per què el sentit de les seves actuacions s’inspira només en la tècnica jurídica i no conté cap biaix ideològic.