Geografia i economia

La geografia condiciona l’evolució econòmica de qualsevol país. És fàcil d’entendre si ens referim a l’Àrtic o a la Patagònia, però cal matisar i explicar el per què en el cas dels països situats en territoris aptes per al desenvolupament.

En el cas de Catalunya ens podem fixar en dos fets. El fet lliga amb les manifestacions de Carles I, rei de les Espanyes –en plural–, al seu fill Felip: “Si vols mantenir el teu imperi, posa la capital a Barcelona. Si el vols eixamplar, posa-la a Lisboa –es referia a l’accés al continent americà–. Si el vols perdre, posa-la a Madrid.” Era una referència clara a l’aïllament d’una ciutat al centre de la Meseta castellana.

L’historiador francès i especialista en història catalana Pierre Vilar deia que Catalunya era un passadís i es referia amb això al fet que Catalunya facilitava el moviment de gent, idees, coneixements, etc.

Catalunya té 300 quilòmetres de costa i dues grans capitals amb port comercial com són Barcelona i Tarragona. De fet, Madrid és de les poques capitals europees que no tenen costa ni cap riu d’importància que l’apropi al mar. El desenvolupament de la capital espanyola arribà amb l’aparició dels vols continentals i intercontinentals. El seu port és el de València, tal com han dit darrerament representants del PP espanyol. La ciutat més propera a Madrid que té mar és València. El primer tren d’alta velocitat va ser el de Madrid a Sevilla, que apropa Madrid a l’oceà atlàntic. Els ports tenen o poden tenir una gran importància comercial. Barcelona i Tarragona tenen unes característiques que els permeten o els permetrien ser dos grans ports europeus. Especialment el de Barcelona, és clar. Ja que és més proper a la frontera francesa i al centre d’Europa.

La competència barcelonina la fan els ports del sud de França. El comerç amb Europa té molt camí per córrer abans que pugui esgotar-se el moviment comercial que va o ve d’Europa i el que va o ve de les zones mediterrànies i del canal de Suez, sempre que no ho impedeixin els pobles àrabs d’aquella zona.

He dit moltes vegades que Barcelona hauria de fer alguna cosa més que donar el nom d’una plaça a Ferdinand de Lesseps, que quan va ser cònsol francès a Barcelona pensà en les possibilitats d’un canal que apropés els països asiàtics i el Mediterrani per evitar així la llarga volta del continent africà.

L’interior del territori català és força divers i aprofitable. Es pot esquiar a Núria i fer competicions de rem o de natació a l’estany de Banyoles, que està tot just a una hora i mitja o dues hores de les pistes d’esquí.

Catalunya està abocada al Mediterrani, un fet que alguns consideren negatiu en creure que aquest mar és ja cosa passada i que el Mediterrani està allunyat dels grans centres econòmics del món. En l’àmbit econòmic, una cosa és la riba nord i l’altra, la riba sud, que presenta la incògnita dels països del Magreb, de Líbia i d’Egipte, que no són pas precisament models d’una economia moderna. I per desgràcia, si repassem la història i fins i tot l’actual, veiem que continua essent el centre de grans conflictes que té Europa i el món: Ucraïna i Israel-Palestina.

En definitiva, crec que la situació geogràfica de Catalunya i dels Països Catalans és prou bona per justificar i preveure les seves possibilitats de creixement. La geografia ajuda, però sobretot ajudarà també el caràcter i les ambicions dels seus habitants.