Qui la té més llarga

Atenció a la frase: “Ens emboliquem per veure qui la té més llarga.” Així es va expressar el director de comunicació de la Conferència Episcopal Espanyola, Josetxo Vera. Si no fos perquè portava l’alçacoll, un es podria imaginar que es tractava d’un hooligan qualsevol, tenint en compte no només les paraules, sinó també el to i la gesticulació. Gens pròpia del que se suposa que hauria de ser l’actitud d’un deixeble del papa. Paraules poc mesurades –o no– per referir-se a l’informe sobre pederàstia encarregat per la mateixa Conferència Episcopal. Un informe del qual van renegar sense manies, tot i que rebaixava ostensiblement el nombre de les víctimes d’abusos sexuals comesos per membres de l’Església que anteriorment havia apuntat la investigació del Defensor del Poble.

Vera, amb una actitud bel·ligerant, maldava perquè no es faci una estimació sobre el nombre de víctimes, com si això rebaixés la culpa del delicte, no només de l’abús sinó també de l’encobriment que ha exercit l’Església durant dècades. Res de demanar perdó, com en teoria dicta la doctrina de la fe. Més aviat tirant als pecats capitals de la supèrbia i la ira. I fins i tot a un cert menyspreu cap a les víctimes, apel·lant a casos suposadament no demostrats o inexistents. Poc sentiment de culpa i, sí, molt d’enuig. Com si el fet d’estar en la diana mediàtica fos injustificat. Situant-se més com a víctima que no pas com a agressor. I res de penitència pel mal comès. Totalment surrealista i, evidentment, molt indignant, especialment pel gran nombre de víctimes, la gran majoria de les quals van ser objecte d’aquest engany i abús de poder aberrant quan eren menors d’edat.

Vera és la imatge de la ignomínia de l’Església. De la que s’escriu amb majúscules. D’aquella que va intentar amagar sota l’estora la seva part més vergonyosa. Que n’era coneixedora i que no va fer res. D’aquella que es presenta altiva davant la societat i que, a contracor i amb la boca petita, només és capaç d’insinuar que també ha pecat.