Maria Terradas, una veu de ràdio

Em va escriure la Maria Terradas, entusiasmada amb el viatge que la seva filla Helena feia, en qualitat d’enviada per les Nacions Unides, a l’Uzbekistan, una república de l’Àsia central. L’Helena és enginyera de telecomunicacions i llicenciada en ciències polítiques. Exercir de politòloga ha guanyat sobre l’enginyeria. Empordanesa de soca-rel, ha treballat a Londres i durant nou anys a Brussel·les, vuit dels quals al Parlament Europeu. Ara és tècnica d’igualtat al Parlament de Catalunya i va ser escollida per l’ONU per anar a explicar a l’Uzbekistan quines són les polítiques d’igualtat que s’apliquen a casa nostra. La Maria Terradas n’està orgullosa, de les filles que ha tingut amb en Joan Albert Argerich, el seu home. També de l’Alba, bioquímica, casada amb un empordanès i resident des de fa molts anys als Estats Units. Allà, a Oregon, va néixer el net de la Maria, abans que els seus pares no es traslladessin a l’Estat de Missouri, on l’Alba treballa a la Universitat de Colúmbia.

Mentre m’escrivia, vaig pensar en la Maria, que vaig conèixer a La Voz de Gerona. Nascuda a Avinyonet de Puigventós i resident durant molts anys a Girona, va entrar a treballar a la ràdio a finals dels anys seixanta i allà hi va conèixer Joan Albert Argerich, un perit industrial amb ànima de radiofonista que treballava a Ràdio Barcelona i que també va passar per Ràdio Reus i Ràdio Girona. Que es quedés a Girona segur que va tenir molt a veure amb el fet que conegués la Maria Terradas. Ella mateixa ha explicat més d’una vegada com va ser la coneixença que es va transformar en relació i finalment, un dia de Sant Andreu, en casament.

La Maria feia de locutora a La Voz de Gerona. Tenia una veu bonica, agradable. Anava al seu aire, com ha escrit alguna vegada, però tenia controlat el llavors director de l’emissora, Eleuterio Paniagua, que molta gent es pensava que era capellà perquè feia un programa que es deia El banco de Dios. Allà hi va conèixer en Joan Albert, amb qui un dia va quedar tancada a l’emissora. No va ser aquesta la causa, però es van acabar casant. En Joan Albert seria després la primera veu de Ràdio 4 i el presentador de Crònica a TVE, informatiu en català. Quan va tornar a Girona va revolucionar la nova marca de l’emissora Radiocadena, de la qual en Joan Albert va ser director vuit anys. La Maria feia de productora i en aquell temps van fer una feina que Narcís-Jordi Aragó va qualificar “d’extraordinària experiència que, molt avançada la transició democràtica, va enterrar definitivament la lletra i l’esperit de La Voz de Gerona”. L’Aragó va ser una de les persones que van participar en aquella nova ràdio ciutadana i participativa, que va estar al costat de l’audiència, com durant les nevades de 1986. La Maria relligava tota aquella gent que hi va participar, de Ramon Rovira a Lluís Falgàs, de Jordi Busquets a Jaume Peral o Jordi Soler. La Maria va acabar fent de cap d’informatius a RNE fins que es va jubilar, 38 anys després. A part de la ràdio, va presentar innombrables concursos i actes a la Girona d’aquells anys, alguns d’ells a la discoteca Piscis. I així ha anat que parlant de les filles, he acabat escrivint d’una veu de ràdio recordada, la de Maria Terradas.