Nous temps, noves tradicions

El pessebre vivent de la Torre del Suro, al barri barceloní del Guinardó, protagonitzat per actors amb discapacitat intel·lectual; el del poble de Vilavenut, que aquest any no ha tingut un sant Josep sinó dues Mares de Déu, i Les pastoretes de Vallvidrera, versió empoderadora del text de Folch i Torres, em retornen la fe en el Nadal. Més enllà de les creences de cadascú, les tradicions populars, també les basades en la religió, fins fa poc intocable i inamovible, s’han d’adaptat a la realitat i a Catalunya en tenim un munt d’exemples. No és sacrilegi, se’n diu equitat, progrés i justícia. I soc conscient que entro en un terreny encara més pantanós, però m’encanta el pessebre d’enguany de la plaça Sant Jaume de Barcelona. Ja ho he confessat: puc endrapar els galets en pau.