L’APUNT
Amb la soga al coll
S’acaba l’any i és hora de començar a buscar nous propòsits per al 2024, o bé de prorrogar els actuals en cas de no haver-los complert. Pensant-hi, veig que alguns els he assolit de manera un punt inesperada i que en d’altres m’ha faltat constància. Un dels que ja tinc molt per la mà, i no és pel fet de ser exalumne del conseller Bargalló, és el de no dur mai corbata. Sempre m’ha semblat un complement constrenyedor i innecessari per vestir amb certa classe. Però, rumiant-hi més, veig que entre la hipoteca, els regals, les despeses recurrents, les imprevistes, una nòmina que cada cop s’esvaeix més ràpid i les obligacions familiars d’aquestes dates, pot ser que faci anys que en dugui una de ben gruixuda, d’espart trenat i amb un nus que cada cop oprimeix més.