A la tres
Mediador d’àpats
“Al familiar pesat que resoldria el món l’haurà de substituir el mitjancer, aviat imprescindible amb tant de recel. Qui serà el de l’independentisme, el d’ERC i Junts, i el del Reis?
Els àpats de Nadal han estat menys estressants que els darrers anys. Tot i la sopa de virus respiratoris, hem arraconat de moment les restriccions de la pandèmia. Tampoc no sembla que l’efervescència política anterior a la covid generi l’interès ni desavinences familiars com atiaven falsejant la realitat els partits abans anomenats constitucionalistes. La suposada millora de convivència que abandera Sánchez potser és desencís i desconfiança. Tant d’airejar que a cada família hi ha un cunyat pesat que solucionaria el món o trobaria remei fins i tot a la sequera, i potser el protagonista dels dinars ha estat el mediador o la mediadora, establerts per fixar les regles d’un diàleg entre diferents, o l’acord per nomenar-ne un per què fer per Cap d’Any i Reis.
La democràcia espanyola té deficiències i imperfeccions, com l’abast del poder judicial i la seva independència, però ara sembla haver-s’hi afegit el de l’absència de diàleg. Felip VI reclama que “no s’instal·li el germen de la discòrdia”, conscient que cada conflicte o discrepància esdevé impossible de resoldre’s amb una diàleg serè, sense insultar, ni agredir-se, ni crispar la paraula o forçar la llei. Ell mateix es va apuntar a la confrontació el 3 d’octubre. La figura del mitjancer va guanyant pes i comença a esdevenir imprescindible en política, perquè a banda d’entre Junts i el PSOE, ja n’hi ha del socialistes amb el PP, i no sé si aviat en caldrà entre els populars i Vox, Podem i Sumar... I ja posats a fer, entre ERC i Junts i tot l’independentisme. Tant de recel mutu entre uns i altres només posa de manifest la incapacitat de liderar la interlocució, sobretot dels qui ostenten el poder a l’Estat i els respectius governs estatal i català, que serien els encarregats de facilitar el clima i l’entorn per dialogar. És el que deuen pensar a Europa, quan l’Estat els requereix ajut per renovar la cúpula judicial o per resoldre l’exili. Potser el següent mediador haurà d’elegir entre germans, per elegir a quin Rei de l’Orient es dona la carta o, pitjor encara, entre ells per decidir les entregues.
