Semàfors que no són per a tothom

Tenien tota la raó del món quan es queixaven. S’hi jugaven la vida, cada cop que passaven per allà. Més d’un accident va corroborar les seves denúncies, i qui tenia la possibilitat de posar-hi remei va trigar massa a passar a l’acció. Però finalment algú va buscar una solució temporal, ara ja fa un temps. No satisfà cap de les parts afectades, però, si més no, millora una mica el vell context. El resum és que es va eliminar un carril de circulació, passant de dos a un que és de doble sentit, i ara tothom, cotxes, ciclistes i vianants, tenen més espai per moure’s per allà. D’ençà que hi ha una sola via per avançar en les dues direccions, un semàfor regula el pas de vehicles i bicicletes. Potser hi han passat algun cop. Parlo de la carretera que hi ha just davant de les tres xemeneies de Sant Adrià de Besòs, al punt on la ciutat es troba amb Badalona. El semàfor en qüestió, atès que el tram que s’ha de travessar és força llarg, té una durada considerable. Si et toca estar aturada perquè està en vermell, tens temps de mantenir una reunió de treball o fer online la compra de la setmana. L’espera es fa llarga, però tot sigui per la seguretat de tothom, i sobretot dels ciclistes. O així hauria de ser. Perquè dono fe que no hi ha dia que no m’hagi trobat més d’un ciclista saltant-se les normes i avançant per la carretera malgrat tenir el senyal en vermell i malgrat que els cotxes li venen de cara. Es veu que el semàfor no parla per a ells. No creguin que és un fet excepcional. I no són tots, ni la immensa majoria, però déu-n’hi-do els que ho fan. Em venen al cap cada cop que algú parla de la seguretat dels ciclistes i només assenyala les imprudències dels conductors de turismes, com si alguns no fossin un perill quan agafen un vehicle amb manillar.