Un escut social més esquifit

El govern espanyol ha iniciat per l’electricitat i el gas la retirada de les ajudes –en aquest cas, bonificació de l’IVA– per fer front a la crisi de preus desencadenada els dos últims anys sense que s’hagi ni plantejat si el 21% és l’impost que correspon a uns serveis de primera necessitat, tant com els aliments. No és cap secret que aquesta estratègia s’estendrà al transport i als aliments. El desmuntatge de les mesures implementades des de la invasió russa d’Ucraïna era previsible. En primer lloc perquè, amb el cicle electoral tancat, Pedro Sánchez confia que, mal que bé, té socis parlamentaris per quatre anys, de manera que les mesures més impopulars no tenen grans cites electorals a la vista on passar factura. També perquè la UE colla amb la disciplina fiscal –i l’Estat espanyol tancarà el 2023 amb un dèficit del 3,8% i un deute acumulat del 107% del PIB– i, finalment, perquè sí que s’apunten indicis que la tensió sobre alguns preus va afluixant. No es pot ignorar, però, que la retirada de mesures tindrà com a efecte un repunt de la inflació, que encara dista dels nivells esperats. En el cas del preu dels aliments, no hi ha cap expectativa que puguin tornar algun dia als nivells previs a l’atac rus a Ucraïna. Tampoc el preu del diner –ni el temut Euríbor– ha iniciat el camí del descens i els 20 cèntims de bonificació dels carburants es van retirar fa un any, quan no ha estat fins ara que els preus han tornat als nivells previs a la guerra. Mentre les alces es traslladen automàticament als preus –fins i tot de manera especulativa, com en el cas de l’oli d’oliva–, la retirada d’ajudes també es guia per expectatives futures i sempre, en un cas i l’altre, qui rep és el ciutadà, més perjudicat com menys ingressos tingui.

Escut social, se n’havia dit del conjunt de mesures per pal·liar les alces dels preus. Un nom tan pompós mereixeria un contingut més estructural i uns efectes a la seva alçada en la contractació o en l’actualització salarial, que continuen absents. La pèrdua de poder adquisitiu no es frena, amb l’excepció dels treballadors de grans empreses que, d’altra banda, tenen impunitat total per reduir plantilles tot i presentar resultats amb beneficis.