A la tres
Entendre els costums
“Algú s’ha parat a pensar què li deu passar pel cap a aquella persona que ve de fora i es troba davant d’una escenificació escatològica d’aquest tipus?
Déu-n’hi-do els catalans i les catalanes quan es tracta de posar imaginació a les festes de Nadal. No cal que ens emmirallem en follets i senyors de panxa grossa vestits de vermell que reparteixen regals enfilats en un trineu que vola, no, perquè la nostra màgia és més terrenal, més d’estar per casa. Nosaltres canviem l’arbre per un tronc de mida diversa al qual pintem ulls, nas i boca, li entaforem una barretina, el tapem amb una manta i li donem menjar, principalment mandarines, perquè el vespre del 24 de desembre l’apallissem amb bastons a canvi que ens “cagui” regals i dolços de tota mena. Algú s’ha parat a pensar què li deu passar pel cap a aquella persona que ve de fora i es troba davant d’una escenificació escatològica d’aquest tipus? Sorpresa en el millor dels casos i mirada condescendent cap a una tradició certament estrambòtica si la persona en qüestió en benintencionada i prou educada. Aquella gent que s’ho troba així de cop, sense explicacions prèvies, això de veure colpejar un tronc amb desfici amb l’única finalitat d’aconseguir que buidi el ventre certament li deu semblar propi de bojos. A casa aquests dies ens acompanya algú que ve de l’altra banda de l’Atlàntic i que fins ara havia viscut el Nadal típic de les pel·lícules de Hollywood. Molta il·luminació per decorar les cases, molts innocents mitjons penjats a la xemeneia i molts regals sota d’un avet instal·lat enmig del menjador. Tot pensat perquè les festes siguin una típica imatge de postal. Sense ensurts, sense nervis, sense histèries i agressions infantils a objectes reconvertits en éssers vius per una nit. La nostra visita va viure en directe la jornada del tió i la seva expressió, de la qual tenim constància fotogràfica, es va moure entre la curiositat inicial, l’estupefacció davant la pallissa i l’esglai final de sentir com tothom aplaudia per tot allò que havia estat “cagat”. Malgrat les benintencionades explicacions sobre que només havia estat testimoni d’una bonica tradició, va quedar ben clar que hi ha traduccions que són impossibles de fer.
