Bicicletes al centre d’Olot
Des d’ahir, les bicicletes i els patinets no poden circular pel centre d’Olot en els horaris en què ja ho tenien prohibit els vehicles de motor. La decisió –que no afecta els veïns i treballadors del barri– l’ha pres l’equip de govern (Junts i ERC) amb el vot favorable del representant de Vox arran dels incidents que bicis i patinets provoquen amb la gent que camina per la zona, que és l’eix comercial de la ciutat (de la plaça Clarà a la del Carme). La restricció ha causat controvèrsia perquè no s’adiu amb la política de foment de l’ús de la bici en els desplaçaments interiors, sobre la qual hi havia un consens generalitzat, plasmat al final del procés participatiu Olot Pedala.
Poder anar en bici pels carrers quan no hi passen cotxes ni motos semblaria una aspiració lògica i un primer pas per implantar el costum en altres espais on la iniciativa no serà tan senzilla. Prohibir –penso jo– és la solució fàcil, no cal trencar-s’hi el cap. “Molesten? Doncs que no passin”, devien raonar a l’Ajuntament. Certament, hi ha conductors de bicis i patinets irresponsables que circulen a massa velocitat, fins i tot en sentit contrari, i causen ensurts i accidents als vianants, però, tot i fer-se notar molt i resultar exasperants, són una minoria. Com se sol dir, pagaran justos per pecadors.
De la mateixa manera que no ens passa pel cap tancar uns carrers on alguns cotxes hi corren a massa velocitat i representen un gran risc d’accident greu, no podem tancar carrers on algunes bicis i alguns patinets fan infraccions.
En lloc d’aplicar una prohibició genèrica, caldria fer un esforç de control dels infractors. I, per descomptat, fa falta una tasca educativa, amb el benentès que educar no és només responsabilitat dels centres d’ensenyament, sinó també de les famílies i, fins allà on és possible, de la resta de la societat. Precisament l’equip de govern atribueix els incidents registrats a l’incivisme d’una part dels usuaris i per això mateix la solució no pot ser una normativa similar a matar mosques a canonades, sinó una feina de bisturí que no freni els petits avenços que, de mica en mica, estem fent perquè els desplaçaments a Olot siguin més sostenibles.