Savis d’avui en dia

A l’antiga Grècia l’autarquia era un ideal de vida. Tots els corrents filosòfics de l’època, les escoles cínica, estoica, epicúria i cirenaica propugnaven la figura del “savi”, que en tenia prou amb si mateix per ser feliç, en no necessitar altra cosa que la seva pròpia virtut. També l’ataràxia, la impertorbabilitat, així com la llibertat derivada de la seva autonomia, conformaven la independència del “savi”. Tanmateix, avui la saviesa adquireix altres matisos, i és precisament en el terreny de la política en el qual adquireix la seva veritable dimensió, per arribar a cotes sobrenaturals que excedeixen tot allò imaginable i que ens fa la impressió que aquells que es creuen els més savis d’avui en dia ens ignoren des d’un atri més enllà del bé i del mal. Alguns, fins i tot, es passen de llestos pensant que la resta no els veiem el llautó.