El jersei de Dani Cornellà

L’onada de crítiques contra la indumentària del diputat de la CUP Dani Cornellà en el darrer ple del Parlament de Catalunya de l’any fa pensar si les xarxes són definitivament un món alienígena habitat per capsigranys o si és la cambra de representació sobirana la que ja orbita en una galàxia massa allunyada dels terrícoles. “Sap greu per la sogra, m’ha regalat un jersei que alguns pensen que no serveix per anar al Parlament. La meva manera de vestir és meva, no la canviaré pas. Si us pica, grateu-vos”, ha piulat el diputat davant els comentaris despectius dels qui s’atorguen el dret a criticar què es posen els altres segurament sense ni tan sols mirar-se primer ells al mirall. Que una persona acudeixi al Parlament vestit sense permís del sastre de patums ni el vistiplau dels encorbatats, a mi em sembla la cosa més saludable del món. Més aviat el que resulta postís és aquesta tendència exhibicionista d’embolcallar-nos els cossos amb roba de casament, quan fins i tot els casaments haurien de prescindir de qualsevol imposició tèxtil. Que el lliurament dels premis Gaudí de cinema, per exemple, vagi precedit d’una desfilada en què actors i actrius semblen forçats a lluir models d’alta costura amb resultats qüestionables fa venir ganes de veure algun insurrecte que, igual com el diputat de la CUP, trenqui el protocol de ramat i hi acudeixi amb el jersei de la sogra, més còmode, reutilitzable i a sobre roba de proximitat, tant o més defensable que els tallers dels dissenyadors d’alta gamma. Un servidor li està molt agraït, al jersei d’en Dani Cornellà i a la seva sogra: gràcies a la polèmica desfermada a les xarxes he rescatat la seva intervenció en el ple sobre la sequera, que m’havia passat per alt. I m’hi jugo un penjoll de raïms de Cap d’Any que alguns d’aquests que a les xarxes han carregat contra la vestimenta del diputat potser mentre teclejaven els missatges tenien el nul sentit del ridícul de portar posat una altra mena de jerseis que aquestes festes s’ha posat tant de moda, sobretot entre rics i famosos, fets amb discutible inspiració nòrdica i estampats de Pare Noel. Això sí, si ells s’hi veuen bé no seré jo qui els critiqui.