El voraviu
A la Raquel, Paradors
No tinc criteri per discernir si el bistec de l’exministra millora el d’Iceta
No és París ni és la Unesco, però déu-n’hi-do també el bistec que li ha tocat a Raquel Sánchez, exalcaldessa de Gavà i exministra de Transports pels serveis prestats al govern més progressista de la història (fins ara). Entre fix i variable, se n’anirà als dos-cents mil euros anuals, que és més salari que el del mateix Miquel Iceta a París, i dues vegades i mitja el que cobrava Raquel en el ministeri que va deixar entre llàgrimes i orgull. No sabem si els extres són tan glamurosos com els que gaudeix l’exministre de Cultura, però sembla que no són ni millors ni pitjors. Simplement són diferents. Com que enlloc consta que tingui un gran bagatge en el món de l’hostaleria, l’obligada presa de contacte de la nova presidenta de Paradors amb els seus dominis ja és, per si mateix, un regal de somni. Noranta-set instal·lacions, en noranta-set ciutats, en noranta-set ubicacions espectaculars per l’entorn o per l’edificació, o per totes dues coses alhora. I a més, pel que fa a funcionament i resultats, sembla que és un caramelet si ens atenim a les dades auditades que facilita l’empresa per mor de la llei de la transparència, en tractar-se d’una empresa pública. Cinc mil treballadors, tres-cents milions de facturació i deu milions de benefici abans d’impostos segons els estats comptables del 2022. Ai, festa! Qualsevol es quedi a Gavà a sentir la fressa dels avions que pugen i baixen del Prat. Perdó! Del Josep Tarradellas!
