L’afició d’investigar

Investigar sobre fets, personatges o llocs no és patrimoni tan sols dels professionals. Aquests fan una gran feina, i els arxius i les hemeroteques així ho recullen, però no poden arribar a tots els racons. Hi ha un seguit de gent que, amb més vocació que no pas títols i de manera desinteressada, esmercen hores i més hores per fer recerca sobre algun àmbit que els desperta la curiositat. Aquest desembre, l’equip del Crònica d’un Any de Palafrugell va premiar amb el seu màxim guardó, el Peix Fregit a una trajectòria, la feina d’en Jordi Cama Rivas, un sabater jubilat que, furgant en registres parroquials de baptismes, matrimonis i defuncions d’entre els segles XV i XVIII, ha aconseguit fer l’arbre genealògic de moltes famílies del municipi i voltants, entre altres, la de Josep Pla (afirma que té proves de la relació de sang de l’escriptor amb Guifré el Pilós); en total, en Cama ha entrellaçat llinatges mitjançant més de 90.000 registres. És un exemple de vocació fora de la professió i se me n’acudeixen d’altres, entre tantes persones que burxen per donar sortida a la seva passió, com ara l’exhaustiva recollida de dades meteorològiques d’en Josep Pascual de l’Estartit, que han permès establir paràmetres climatològics importants. Posar el nas en documents antics o aixecar-se abans que surti el sol per prendre el pols a la meteorologia sembla fàcil, però no ho és; requereix paciència, interès i esforç. El que fan aquests investigadors no reconeguts enriqueix la història i, sobretot, ajuda a la recerca amb el sorgiment de dades ocultes entre línies que poden portar a reinterpretar alguns fets o la recollida de noves, per als registres oficials. Són dades que no han transcendit per la falta de temps dels professionals que s’hi dediquen. Es descobreixen històries locals no explicades, més enllà dels grans fets ja recollits a les enciclopèdies, i personatges que haurien quedat amagats entre els papers dels arxius s’incorporen al relat històric. No es tracta que ara es posi tothom a fer recerca de qualsevol manera; cal rigor i, sovint, l’ajuda de professionals. Però tota aquesta gent, que ja sol tenir una certa edat (les coses com siguin), poden ser un exemple per a noves generacions que s’atreveixin a aixecar els ulls de les xarxes socials i seguir l’estela de la recerca.