Robots socials i soledat

Un robot social és un robot autònom que interacciona i es comunica amb éssers humans o altres actors físics autònoms tot respectant les normes socials i els comportaments lligats a les seves funcions.

La utilització de robots socials i robots companys s’està estenen molt ràpidament en l’àmbit de les cures i, en particular, de les cures de les persones grans, dependents o no. Tenint en compte les previsions demogràfiques i l’envelliment veloç de la població de certs països i tenint compte, també, l’estatut social generalment poc elevat del personal de cures, els robots irrompen en el panorama com a aparells funcionals capaços de resoldre les necessitats de la persona gran i d’oferir-li serveis de cura de qualitat. Si fem un esquema de caràcter general, es poden classificar els robots de cures en tres categories: els que ofereixen una ajuda física, els robots companys i els de vigilància de la salut i de la seguretat.

Els sistemes robòtics, però, no expressen solament una d’aquestes categories, sinó que n’integren diferents en el seu si. Alguns d’aquests sistemes estan més implicats directament en la pràctica de les cures, mentre que d’altres són concebuts com a robots de companyia que pretenen tenir un impacte positiu en la interacció. Un robot capaç d’estimular les activitats cognitives d’un pacient que té una malaltia neurodegenerativa o d’executar certes tasques com la neteja, la cuina, la higiene personal, que són difícils de realitzar per una persona que pateix aquesta situació, pot ser molt beneficiós per a ella. L’objectiu major és garantir la seguretat d’aquestes persones, evitar riscs de caiguda, parada cardíaca, problemes de mobilitat, a casa seva, a l’hospital o bé a les residències. Tot això planteja moltes qüestions de naturalesa ètica: Cal emprar aquests robots en aquestes situacions? Amb quina finalitat? L’automatització (càmeres, micròfons, sensors) és la millor opció?

Com garantir la seguretat, però, a la vegada preservar la seva intimitat i privadesa? Estem parlant de drets fonamentals. No és, tot plegat, una ingerència en la vida privada de la persona gran? Quin és el rol del robot? Per a què ha estat concebut? La seva finalitat és millorar la qualitat de vida de les persones grans o bé suplir l’absència dels éssers estimats a la casa? És una manera de salvar-los de la soledat no desitjada? Aquests nous robots poden ajudar les persones grans a viure de manera autònoma o més autònoma que la que tenen i a prolongar el període d’envelliment, evitant, així, l’ingrés a una residència. La finalitat és reduir el treball de la persona que dispensa les cures o bé reemplaçar-la?

El camp de les cures domiciliàries i residencials està experimentant una gran metamorfosi. Si és veritat, com passa en el país més robotitzat del planeta, el Japó, que els robots socials tenen una gran acollida entre les persones grans que viuen soles, és possible que en poc temps, en les cures domiciliàries i residencials, aquests robots tinguin molta més presència que en el present. Hi ha, però, un munt de qüestions a fer-se. És possible adaptar els robots als trets de la personalitat i als canvis actitudinals d’una persona que té demències? Els treballadors del sector de la cura a les persones grans estan, generalment, mal remunerats i els robots són, ara per ara, molt costosos. Quina càrrega tindrà tot això en els sistemes públics de salut?

El problema de la soledat no desitjada de les persones grans és endèmic a molts països europeus. També en el nostre. Els sociòlegs constaten que cada cop hi ha més persones grans que viuen soles contra la seva voluntat, tant en les grans conurbacions com en els petits pobles. Aquesta soledat imposada comporta tota mena de conseqüències negatives per a la salut mental, emocional, física i social de les persones. També hi ha una relació directa entre aquesta situació i la desídia vital o el cansament existencial. Molt sovint comporta una profunda crisi de sentit o bé el desig de morir. No són pocs els qui besllumen la solució a aquest problema mitjançant la implementació dels robots socials. Amb tot, no deixa de ser significatiu que l’artefacte es plantegi com a l’antídot a la soledat i es desplaci, d’aquesta manera, la responsabilitat ètica de l’acompanyament afectiu fora del cercle humà.