Dies de sequera

Sincerament, he arribat a perdre el compte de quants dies han passat des que les últimes gotes de pluja van caure del cel. Cada cop més, l’esperança que plogui va disminuint. Hem arribat a un punt que és més fàcil que aquest any et toqui la loteria de Nadal que no pas que plogui. Sembla estrany que quelcom tan necessari i quotidià del nostre dia a dia estigui en números vermells, per dir-ho d’alguna manera. Si en el passat les dutxes eren més curtes, aprofitàvem fer un sol ús a la setmana de la rentadora i intentàvem tancar l’aixeta mentre ens rentàvem les dents, simplement per la raó d’“estalviar aigua i estalviar en la factura”, ara què haurem de fer? No rentar els plats ni la roba? Oblidar les nostres obligacions higièniques? Acabar tornant al segle XV amb un sol bany a l’any? Penso que aquesta situació s’esperava des de fa un any, quan els embassaments estaven a menys de la meitat de la seva capacitat, i ara tot just els ajuntaments s’han despertat per prendre mesures d’estalvi. Hem perdut el temps.