La tragèdia de Gaza

Puc entendre el suport de la Unió Europea i dels Estats Units d’Amèrica a la resposta militar ucraïnesa a la invasió de l’exèrcit rus. Més enllà de qüestions geoestratègiques, que explicarien la preocupació de Rússia, hi ha el fort rebuig que genera la provocació d’una guerra per envair i conquerir un altre territori. A Ucraïna, a més, la guerra l’ha iniciat un dictador que menysprea els drets humans, elimina els oponents i reprimeix les llibertats al seu país. Combatre la invasió era pràcticament inevitable per aturar aquesta i altres possibles ocupacions en països europeus fronterers. Però ara ens trobem el drama de Gaza. L’atac salvatge de Hamàs no pot justificar aquest horror, aquesta massacre criminal sobre la població palestina indefensa realitzada per un país considerat democràtic. ¿Es tracta de demostrar qui és el més salvatge? A banda d’evidenciar la naturalesa feixista del règim israelià actual, Gaza ens mostra una altra trista realitat: la falsedat dels governs dels EUA i la UE, suposats baluards de la democràcia, que davant la barbàrie de les creixents ideologies totalitàries diuen ser els defensors dels drets humans. És clar que aquesta és una defensa selectiva, interessada, hipòcrita i per tant falsa. Es practica quan els perjudicats són els països aliats, però si els agressors i els explotadors són aquests o som nosaltres, les accions criminals s’amaguen, es consenteixen i fins i tot es bloquegen les iniciatives que intenten aturar-les. Quina vergonya! I quina misèria humana.