Cafetera de l’Elisabets

Voldria posar-li un nom però ja el té, i ben femení. Ara tocaria parlar de perspectiva de gènere? No cal, però algú es deu haver plantejat que en comptes de Cafetera, li podríem canviar el nom per Cafeter? o Cafetere? Ei! Poca broma, que el carrer en va ple. La Cafetera de l’Elisabets és silenciosa, perquè no esbronca a ningú i ens dona a totes i a tots la dosi que necessitem per començar la jornada. Ella, segueixo amb femení, va fent, i no puc dir sense fer soroll, perquè tots els que hi som a prop presenciem a través del nostre sistema auditiu el nivell de decibels, i penso que en Joan ja deu tenir una mica de socioacusia, li xiulen les orelles cada matí, i no pas de política, eh?, no siguem malpensats. Li dius: què et dec? i et respon: avui crec que plourà, portes paraigua? Abriga’t. Això sí, sempre ho diu amb il·lusió i somrient, mai l’he vist enfadat. Què deu tenir aquesta “Cafetera” a part de fer un excel·lent cafè? La veritat és que tant és; totes i tots els que freqüentem el lloc estem sempre contents, per tant els decibels s’ho mereixen, perdonats esteu! I Sant Tornem-hi! Per cert, el dia que fa festa ens falta la dosi de decibels i cafè, o potser ens falta deixar de ser els actors del Show de Truman.