L’eix transversal

La situació d’alerta que s’ha generat a l’eix transversal per alguna patologia indeterminada al viaducte per Sant Sadurní d’Osormort i la reducció del trànsit que implica, o potser la suspensió total, posa de manifest, una vegada més, la necessitat de tirar endavant el corredor ferroviari mediterrani. Si l’afectació d’aquest eix arriba a ser total, tot tendirà a sobrecarregar encara més l’autopista AP-7, prou transitada i amb problemes constants d’aturades per avaries, principalment, i precisament, per camions, i propiciarà que aquesta problemàtica vagi en augment. Ara per ara, a manera d’alternativa, poc factible, sols hi ha l’autopista del Maresme, per on des de Granollers es pot anar a Mataró i així connectar amb la C-32. És clar, val a dir que, com que s’acaba a Tordera, l’entrebanc és haver d’anar cap a l’AP-7 a través de l’N-II, que no és una connexió fàcil per als camions. Una altra variant, gens aconsellable, és que el trànsit que ve des de Ponent per l’eix transversal, en arribar als volts de Vic, es desviï per la C-17 en direcció al túnel de Bracons, que evidentment és un recorregut més llarg. A més, aquest vial, prou transitat ja en si mateix, es troba que ha de passar per entremig d’Olot, amb els consegüents embussos, perquè no està pensat per a camions de gran tonatge. És clar que posar-hi remei amb promptitud no serà fàcil, i, en conseqüència, això vol dir que una vegada més és urgent resoldre la posada en servei, d’una manera total, del corredor ferroviari mediterrani per deslliurar-nos, sobretot en part, de l’excés de camions.