Pisa / OCDE

Arran que els resultats de l’últim informe PISA (Programa per a l’Avaluació Internacional dels Estudiants) hagin estat tant dolents a Catalunya, s’han dit i escrit (sobretot opinions) tantes coses sobre el sistema educatiu que em fa una mica de vergonya afegir-ne. En fi, calien tals resultats per adonar-se de l’escassa comprensió lectora dels adolescents? Això és nou? Quants de joves no tenen l’hàbit de la lectura perquè rebutgen allò que els costa comprendre? Quantes persones adultes lamenten que les noves generacions no llegeixen quan elles no obren mai un llibre? No ens distreiem i dispersem també els grans amb mòbils i xarxes socials? I no s’ha propagat la idea que la cultura és inútil, pel que fa a la vida pràctica i així l’ocupació laboral, de manera que no es dona valor a les obres que la transmeten si no és, en el cas que ho permetin, per fer turisme cultural?

Potser s’hauria de tenir present que PISA és un projecte de l’OCDE (Organització per la Cooperació i Desenvolupament Econòmic) que, precisament, incideix en el disseny educatiu prioritzant el fet de saber realitzar tasques rendibles amb vista a ser útil per al sistema econòmic. No diré que no sigui important aconseguir feina, però a costa de què? I a quina mena de productivitat submisa es condemna? Paradoxalment, potser qui més segueix l’OCDE més fracassa en les proves PISA. També hi deuen influir els pocs recursos destinats i fins la poca consideració als docents. Perdonin la simplicitat perquè tot és més complex i fins contradictori: també es qüestionen projectes educatius perquè volen ser inclusius i no donen ales als “millors”. Així que s’hi ha de pensar més perquè em temo que, de l’informe PISA, se n’aprofita l’ensenyament privat. Bon any!