Diu el ministre Bolaños que sobre la qüestió prejudicial i l’amnistia no hi ha hagut cap canvi. Que hi va haver un malentès. Cap canvi! Ja ens la fotien d’abans del decret! Ja ho saben que una part de la judicatura, com a fill predilecte de l’Estat profund, és un actor polític més sempre que convé. Ho és la judicatura amiga del lawfare. Com ho és l’Advocacia de l’Estat. Com ho és el Tribunal de Comptes. Com ho és la força policial de l’“a por ellos”. Té mil noms i mil formes. Res ha canviat. Estic amb Bolaños. És com el general hivern per als militars russos. Si ve d’aquí, ells es retiren i creen en l’adversari una il·lusió i una sensació de victòria. Però la neu i el gel no fallen mai. Tant li fa si el cas del decret és un malentès o no. En venen tants, de malentesos! El recorregut de l’amnistia serà un calvari. Com un corriol de bosc per a tords, merles i estornells un cap de setmana d’hivern que sortíssim a parar ballestes. Cada deu metres en col·locàvem una a la dreta i una a l’esquerra del corriol. Entre un parell i tres de metres a dins del bosc. Formigues alades, com a esquer. Ben lluentes al mig d’un pam quadrat de terra remoguda per amagar la trampa. Un parell d’àpats per cap de setmana de rostit d’ocells amb allioli no ens els treia ningú. Només havíem de parar esment de no triar el mateix corriol que els guàrdies civils de la caserna del poble. No suportaven la competència i ens aplicaven tot el pes de la llei. Ens requisaven ballestes i ocells!